Promoure una obra no és fàcil. Malgrat això molta gent afronta aquest repte. Dissenyar i modelar el nostre entorn sembla ser un impuls pràcticament universal entre nosaltres. El polític se sent obligat a promoure infraestructures i edificis emblemàtics, l'empresari a aixecar o remodelar la seva empresa i el particular a construir la casa dels seus somnis. Repeteixo, promoure una obra no és tasca fàcil. Intervenen molts factors, persones i especialitats que converteixen la construcció en un procés complex i costós. Això fa que sigui fonamental que cadascun dels actors conegui la seva funció i sigui reconegut en ella. D'aquesta manera podrà realitzar el seu treball d'una manera efectiva i responsable.

L'arquitectura s'encarrega de resoldre els espais on succeeix el present i el futur immediat. I cada temps posseeix el seu esperit format per la combinació de l'universal amb tot allò que és local, de la tradició amb les tendències emergents, del personal amb el social. Des d'aquesta perspectiva l'arquitecte es converteix en un planificador de les relacions humanes i en gestor de la relació de l'ésser humà amb el medi.
És llavors quan el treball deixa de ser una aplicació mecànica de solucions reglades o processos sistematitzats per donar pas a l'anàlisi de les prioritats a resoldre en cada escala fins a arribar a una proposta equilibrada. D'aquesta manera s'aborden i entrellacen temes com la família, la parella, el temps lliure, el descans, el barri, per arribar als detalls concrets del control de llum, la cortina, la porta, el moble, el passamans, el tapajuntes, el paviment,…
La funció de l'arquitecte és doncs la traducció de la voluntat del promotor, que sol ser difusa i abstracta al disseny i realització d'un espai concret que respongui a les necessitats per les quals va ser plantejat.
En conclusió, més enllà de signar papers, l'arquitecte pot i ha de convertir-se en l'encarregat de traduir a espai el projecte vital de les persones i les comunitats. Encara que clar, per fer això s’ha d’estar disposat a escoltar.