L’arquitecte, al haver de proposar espais que haurien de ser utilitzats en les pròximes dècades, ha d’estar atent a les tendències de la societat. Una de les tendències que s’observen és una obertura mental al nomadisme. Cada vegada viatgem més. Els fluxos de població en recerca de feina augmenten. Els dispositius portàtils i internet ens permeten l’accés a la informació i la interacció des de qualsevol lloc. Els aliments i mercaderies es mouen a nivell global.
Perquè no tornar a l’arquitectura efímera? Espais modulars que es munten i desmunten, que creixen i s’encongeixen a la mesura de les necessitats, que es mouen amb els seus usuaris. Bastaria amb habilitar espais lliures on arribessin els serveis i sanejaments. La petjada de la construcció en el territori seria molt més lleu i les nostres vides més flexibles i lliures. Podria ser divertit.