ÈXIT DE CONVOCATÒRIA DE LA JORNADA EMPRESARIAL PER A LA INNOVACIÓ I LA SOSTENIBILITAT

El passat divendres dia 27 es va celebrar a la nau del Centre tecnològic  Balear de la Fusta una jornada empresarial amb l’objectiu de crear un espai on compartir les idees i inquietuds del sector productiu del Llevant mallorquí. Més d’un centenar d’empresaris respongueren a aquesta convocatòria que començà amb una ponència extraordinària de D. Antoni Riera, director del Centre de Recerca Econòmica (UIB · Sa Nostra), en la que expressà l’obligació d’una transformació del teixit productiu i recordà altres moments històrics similars. A partir d’aquell moment es varen anar tractant temes com la relocalització dels materials i l’exportació de les idees, les noves tecnologies aplicades a foravila, les actituds necessàries per la transformació o del canvi del model energètic cap a una producció més social i conscient de l’energia per al consum. Els temes es varen anar alternant amb espais de conversa, encaminats a l’intercanvi d’idees entre els assistents.

Aquesta iniciativa ha estat promoguda i patrocinada per nou empreses de diferents sectors: Generació Fotovoltaica, Solarta, Inti Energia, Grup Puigcercós, Cotevisa, Grup Orell, Arquitectes Llorenç Brunet i Associats, Silleria Llevant i Límit Tecnologies amb el recolzament del Centre Tecnològic Balear de la Fusta. La intenció és seguir treballant en conjunt per a  donar respostes eficients i competitives a les demandes i necessitats dels clients d’avui i de demà.  

PONT DE PORTO CRISTO

A l’article anterior ens plantejàvem per a què serveix un arquitecte. Una de les funcions gairebé sempre oblidades és la d’aportar valor patrimonial al projecte. Quan una obra aconsegueix un bon nivell arquitectònic, aquesta és valorada, catalogada i protegida, passant a ser també un bé comú: És el valor del patrimoni arquitectònic, un valor que ha de ser defensat perquè es converteix en memòria històrica, perquè augmenta el valor cultural d’un lloc, perquè és motor turístic,...

L’obra pública hauria d’aspirar sempre a assolir uns bons nivells patrimonials, en particular per que ja és en sí mateixa un bé comú. I no vos confongueu, aquest valor pot aconseguir-se també amb intervencions molt austeres, el valor és també de concepte, de les idees.

Passem a la pràctica. Parlem del pont de Porto Cristo.

Té qualque valor patrimonial?... Definitivament, NO. Si el seu disseny tingués un mínim de valor avui no discutiríem si s’ha d’enderrocar. La infraestructura no té cabuda física al lloc, els dos extrems es troben forçats. Té una imatge nefasta només pensada per suportar el trànsit. El port necessita que la primera línia sigui de l’usuari, del peó, del turista,...

En definitiva, no valorar el magnífic espai topogràfic del port ens feu actuar inconscientment, només pensant que més mobilitat per autocars i cotxes al centre volia dir més venta.

En contraposició, mirem l’exemple del port d’Alcúdia, un port natural molt “inferior” a Porto Cristo que es decidí peonitzar, a on fins i tot s’han construït “ponts” de peons per tenir millors vistes del port.  Demanem als comerciants d’Alcúdia la seva opinió ara.

FINALISTES ALS PREMIS D’ARQUITECTURA DE MALLORCA 2007 · 2010

El nostre despatx ha quedat finalista a la categoria d’habitatge unifamiliar als premis d’arquitectura de Mallorca d’obra construïda entre el 2007 i el 2010. Ens alegra especialment perquè varen ser uns anys en els que hi va haver una gran activitat en el sector amb una gran quantitat de propostes arquitectòniques.

Per nosaltres aquest projecte és un exemple de que la bona arquitectura és un qüestió d’idees. En aquesta obra s’han emprat materials i solucions constructives molt convencionals. El resultat innovador i original és degut a uns bons plantejaments arquitectònics inicials.

HABITATGE UNIFAMILIAR AÏLLAT AMB PISCINA

La solució de secció i volumetria pretén reflectir un volum apaïsat de planta baixa, amb un desnivell topogràfic pronunciat en la zona d’accés a on dibuixa un cobert cotxeria a sota d’una única planta.

Es dóna especial importància a les visuals des dels espais interiors de l’obra, i a la pròpia privacitat que pot oferir l’edifici respecte dels veïns i vianants. La col·locació del cos principal dins el conjunt permet obtindre un control visual de gairebé tot el solar, i al mateix temps, ajuda a la configuració d’un pati posterior des del qual es tenen unes visuals espectaculars sobre la ciutat a través de les façanes transparents del cos principal, i de tota la dimensió del solar pròpiament, amb un grau d’intimitat molt elevat respecte dels veïns i del carrer.

L’aspecte estètic i volumètric de l’edifici es reforça amb l’exageració dels tancaments laterals del cos principal, podent caracteritzar i definir tots els “racons” exteriors del solar amb aquesta intervenció, cercant alhora una expressió clara de la implantació de l’edificació “anclada” en el terreny. Aquesta volumetria resol també els usos dels diferents espais exteriors de la casa.

PER A QUÈ SERVEIX UN ARQUITECTE?

Promoure una obra no és fàcil. Malgrat això molta gent afronta aquest repte. Dissenyar i modelar el nostre entorn sembla ser un impuls pràcticament universal entre nosaltres. El polític se sent obligat a promoure infraestructures i edificis emblemàtics, l'empresari a aixecar o remodelar la seva empresa i el particular a construir la casa dels seus somnis. Repeteixo, promoure una obra no és tasca fàcil. Intervenen molts factors, persones i especialitats que converteixen la construcció en un procés complex i costós. Això fa que sigui fonamental que cadascun dels actors conegui la seva funció i sigui reconegut en ella. D'aquesta manera podrà realitzar el seu treball d'una manera efectiva i responsable.

La primera pregunta que sorgeix llavors és sobre l'arquitecte, i l'arquitectura. Quin és la seva funció en el procés de la construcció? De què hem de parlar amb l'arquitecte? Quines decisions li corresponen? El primer pas per respondre aquestes preguntes serà l'adonar-nos que el motor que dóna forma a l'arquitectura són les relacions humanes, mentre que el que dóna forma a la construcció són els materials. L'arquitectura és fonamentalment teòrica mentre que la construcció és l'execució de l'arquitectura, la seva finalització.

L'arquitectura s'encarrega de resoldre els espais on succeeix el present i el futur immediat. I cada temps posseeix el seu esperit format per la combinació de l'universal amb tot allò que és local, de la tradició amb les tendències emergents, del personal amb el social. Des d'aquesta perspectiva l'arquitecte es converteix en un planificador de les relacions humanes i en gestor de la relació de l'ésser humà amb el medi.

És llavors quan el treball deixa de ser una aplicació mecànica de solucions reglades o processos sistematitzats per donar pas a l'anàlisi de les prioritats a resoldre en cada escala fins a arribar a una proposta equilibrada. D'aquesta manera s'aborden i entrellacen temes com la família, la parella, el temps lliure, el descans, el barri, per arribar als detalls concrets del control de llum, la cortina, la porta, el moble, el passamans, el tapajuntes, el paviment,…

La funció de l'arquitecte és doncs la traducció de la voluntat del promotor, que sol ser difusa i abstracta al disseny i realització d'un espai concret que respongui a les necessitats per les quals va ser plantejat. 

En conclusió, més enllà de signar papers, l'arquitecte pot i ha de convertir-se en l'encarregat de traduir a espai el projecte vital de les persones i les comunitats. Encara que clar, per fer això s’ha d’estar disposat a escoltar.