Tres moments, tres imatges, tres arquitectes.
RURAL
(Del lat. rurālis, de rus, ruris, campo).
Aquest és el significat de “rural” segons el Diccionario de la Real Academia Española. Inculte.
Aquest estiu he tingut la sort de poder escapar-me de la calor que ha patit la nostra illa, i he viatjat al nord d’Espanya. Concretament al Principat d’Astúries, terra on hi regnen a parts iguals el mar Cantàbric, sempre inquiet, i les majestuoses muntanyes dels Picos de Europa, formació muntanyosa mil·lenària que condiciona el clima de cadascuna de les valls que el formen...
És precisament a una part recòndita del Picos de Europa, a un poblet anomenat Asiegu, on un pagès que viu de la terra (fa formatge i sidra, cria bestiar...) ens va fer veure la saviesa que envolta el món rural. Tot un exemple d’organització, administració, gestió... dels mitjans que disposen. Una bona mostra de tot això es pot veure en una antiga tradició que tenen els asturians: quan neix un “guaje” son pare sembra 10 roures, no pel seu fill, sinó perquè el fill del seu fill, quan sigui gran, tingui 10 bigues per fer-se una casa.
Crec que tots, i sobretot els de la Real Academia, hauríem d’aprendre molt de la vida rural... Hi ha vida (intel·ligent) més enllà de les ciutats!!
BODA A L'ITALIANA
Sempre he estat del bon menjar, bon beure i bon dormir, crec que l’estètica sempre m’ha atret; però on pots arribar a dur al límit tots aquests interessos és a una boda italiana:
8:00 sona el despertador. Corre cap a la dutxa, obre el necesser, treu l'assecador i una vegada aconsegueixes el pentinat desitjat, comença a pintar-te. La restauració està completada. Encara són les 9:00 del matí.
9:30 ja estem a la casa del nuvi. Menjam les pastes pertinents col·locades estrictament damunt una taula. Han preparat la casa per a l’ocasió, es casa el primer fill, han pintat la casa, arreglat el jardí i l’han decorada segons els criteris establerts per una boda.
11:00 comença la cerimònia. L’església està plena, ningú es vol perdre la missa, tothom segueix al peu de la lletra les oracions que dicta el capellà amb les mans obertes mirant cap al cel. Diuen que ha estat preciosa: ha durat una hora i mitja, la paciència no és el meu fort.
13:00 seiem al restaurant envoltats de tutús i floretes. Pareix que estem dintre d’un gran pastís de nata. Estem asseguts durant 7 hores, surt un plat per hora. La gent està acostumada, jo ho intento però no hi ha manera...
22:00 estem a punt de marxar i ens donen el recordatori. Ara entre les meves mans tenc un tutú de color lila pàl·lid, ple de confits, que és una bona síntesi del dia.
UN RACÓ DE MALLORCA
Per un caminoi que ve just es pas d’un cotxe, entre pins, oliveres, alzines, i romaní, arribarem. Dues cases tancades i un porxo mos trobarem, es porxo de na Xisca. Un porxo vell amb dues hamaques penjades, una gran taula, i un ca de deu anys molt amic dels al·lots amb patatilla.
Baixarem a la cala per les roques, botant des porxo. Tot ple de pedres, férem equilibris per entrar a la mar.
Poca gent, molt poca gent. S’aigua plana, molt salada, sense esforç flotàvem.
Amb ulleres de bussejar, pedres i peixos que mos en revoltaven, els al·lots miraven.
De tornada, una font d’aigua gelada mos netejava. Ombra amb ventet de mar mos esperava.
Palo amb xifón damunt sa taula, un arròs d’en Tòfol, pastís de pobre de ca’n Roca, i una coca dolça plena de formigues. Llàstima, segur que era bona !!!
Una xerrada tranquil·la, al·lots entretinguts per sa marina, vi blanc fresquet i grata companyia.
Vaig sentir s’estiu, s’estiu de Mallorca.