Hi ha professors que diuen que la funció de l’arquitectura consisteix en resoldre be un edifici. Noltros pensam que això seria l’art de la construcció, però no arquitectura.
A articles passats ja anomenam l’humanisme com el pilar que motiva l’arquitectura i l’arquitecte com aquell que ha de ser capaç de llegir la societat i convertir les necessitats socials en espai. Per altra banda tenim els materials i els sistemes constructius que formen el pilar de la tècnica. El punt fonamental és on els dos pilars es troben: l’art, allò que és capaç de fer-nos emocionar.
Des del pilar de l’humanisme ens hem de plantejar cap on està evolucionant la societat, quins són els models de vida actuals i els emergents. Des del pilar de la tècnica hem de conèixer els materials més eficients, els més biocompatibles, els sistemes que són aplicables al lloc i quina tecnologia és la més apropiada.
Finalment, fer-vos notar que el combustible de l’art de l’arquitectura és la capacitat de relacionar l’home amb la tècnica. Sense art no hi ha arquitectura, només hi ha construcció.
L’art ens permet re-localitzar les idees universals, implantant-les amb èxit als espais. Un exemple en negatiu d’això que parlam són els generadors eòlics d’avui, que no són més que pura tecnologia. No els reconeixem com a nostres. Falta l’art, allò que aportarà valor afegit a tot el que feim. L’exemple en positiu seria l’i-phone, pura imatge de l’eficiència en comunicació, capaç de revolucionar els nostres hàbits i convertir-se en objecte a imitar.
La tasca de l’arquitecte és trobar la imatge de l’eficiència, identificar-la i convertir-la en espai. El comprador o promotor d’edificis ha d’aprendre a reconèixer i a exigir arquitectura, i no conformar-se a comprar o promoure només construcció.