La feina de l’arquitecte consisteix en posar límits. Proposar barreres visuals, tèrmiques, acústiques, opaques, transparents o translúcides. Les barreres generen l’espai, tant a l’interior com a l’exterior. Curiosament l’espai no construït és, moltes vegades, més determinant per a les persones que l’espai construït.
El clima mediterrani ens permet viure una part important de l’any a l’exterior. De fet, a l’hora de plantejar els nostres espais, és important tenir en compte com seran habitats durant el transcurs de les estacions. Necessitarem recer per al cru hivern, espais oberts per als moments temperats i espais intermedis de protecció per als estius calorosos o quan les primaveres refresquen.
La relació entre dins i fora, el que es construeix i el que no, és una bella frontera on la vida mediterrània troba expressió i contingut.