Tot en l’arquitectura hauria de girar entorn a les persones. L’escala humana: les mesures de la nostra anatomia, la temperatura del nostre cos, la llum natural que necessitem per viure, l’aire que respirem,... l’edifici és una tercera pell, un altre vestit amb el que ens emboliquem i ens permet regular els fluxos d’energia que entren i surten del nostre entorn.
Llàstima que en l’urbanisme s’empri una altra escala, la de la persona motoritzada. Si dissenyéssim els espais urbans a escala humana tindríem comerços, centres de salut, espais culturals i esportius, i accés a espais lliures a la distància d’un passeig saludable. El poble que es pot creuar caminant com a mesura justa i la ciutat habitada en barris autosuficients. Clar que llavors l’humanisme seria el motor de la societat i el motor d’explosió simplement una eina més.