XERRADA A L’AGRUPACIÓ CULTURAL DE S’AGRÍCOLA

Dins el cicle del centenari de l’Agrupació Cultural s’Agrícola es va organitzar una taula rodona sobre “Urbanisme i Obres” que va comptar amb una gran afluència de públic.

La xerrada va ser moderada per Gabriel Veny i va comptar amb Catalina Riera (Delegada d’Urbanisme de l’Ajuntament de Manacor), Jaume Caldentey (President de la Patronal de la Construcció de Manacor) i els arquitectes Eduardo Puche i Llorenç Brunet.

Van sortir temes d’actualitat, com el Pla General o el Pont de Portocristo a més dels temes urbanístics de sempre com les zones verdes, la zona BIC de Manacor, els nuclis costers del municipi i el sostre de població.

Una de les preguntes que va quedar a l’aire va ser: D’aquí a cent anys, quan es redacti el catàleg de patrimoni, quines obres hi haurà del municipi de Manacor dels segle XX i XIX?

DOS HABITATGES, UNA UNITAT

Una obra finalitzada aquest hivern; es tracta d’un edifici entre mitgeres, de planta baixa i planta pis.

L’edifici està destinat a resoldre dos habitatges per a dues germanes, sempre mantenint la intimitat de cada una. S’ha optat per la solució de dues unitats completament diferents però amb programes similars: un habitatge desenvolupat en planta baixa abocat a patis interiors, tancat a carrer; i un altre a la planta superior que aprofita les façanes anterior i posterior i la pròpia coberta.

L’habitatge inferior es composa de dos paquets funcionals diferenciats, zona de nit i zona de dia, separats per patis. Aquesta geometria permet una òptima il·luminació natural així com bones ventilacions creuades de totes les peces.

L’habitatge de la planta pis s’organitza a partir d’un espai central obert i diàfan, destinat a accés, sala i menjador. Aquesta zona central s’obri al pati posterior.

Les prioritats arquitectòniques passen per aconseguir uns espais interiors amb sensació d’amplitud i recolliment alhora, amb bona perspectiva, llum natural i salubritat espaial.

CAP A LA CIUTAT INVIVIBLE

Pareix a ser que la nova Ordenança reguladora de l'ocupació de via pública de l'Ajuntament de Palma, contempla prohibir els jocs a la via pública en el seu article 86.14. Si cercam al diccionari “via publica” trobam: via que pertany a una administració pública i de la que pot fer us tothom. I si cercam “joc”, el diccionari diu: acció de jugar, activitat física o mental que te com a principal fi la diversió o entreteniment del que l’executa.

 

D’aquesta manera seguim avançant cap a la ciutat invivible, on l’important és poder-se desplaçar amb eficàcia sense poder gaudir en absolut d’una espai lliure i comú on viure i relacionar-se. Com sempre, es donen solucions restrictives on hi hauria d’haver un desenvolupament urbanístic fonamentat en les persones i una educació orientada al civisme que ens permetés gaudir del espai comú en una convivència alegre i creativa.

Si aquesta noticia es referís a qualsevol ciutat d’un regim autoritari ens posaríem les mans al cap i pensaríem “pobre gent”. Bé, idò això està a punt de passar a Ciutat, així que avisarem al fill de la nostra veïnada, que deixi a casa el seu amic imaginari quan surti al carrer, perquè no és qüestió d’anar delinquint de tan jove.

LINK ORDENANÇA REGULADORA DE L'OCUPACIÓ DE VIA PÚBLICA DE L'AJUNTAMENT DE PALMA: 

http://www.palmademallorca.es/IMI/PORTAL/PRD/RecursosWeb/DOCUMENTOS/1/1_58772_2.pdf

ARQUITECTURA EFÍMERA: TEMPS DE TORNAR A SER NÒMADES?

L’arquitecte, al haver de proposar espais que haurien de ser utilitzats en les pròximes dècades, ha d’estar atent a les tendències de la societat. Una de les tendències que s’observen és una obertura mental al nomadisme. Cada vegada viatgem més. Els fluxos de població en recerca de feina augmenten. Els dispositius portàtils i internet ens permeten l’accés a la informació i la interacció des de qualsevol lloc. Els aliments i mercaderies es mouen a nivell global.

Perquè no tornar a l’arquitectura efímera? Espais modulars que es munten i desmunten, que creixen i s’encongeixen a la mesura de les necessitats, que es mouen amb els seus usuaris. Bastaria amb habilitar espais lliures on arribessin els serveis i sanejaments. La petjada de la construcció en el territori seria molt més lleu i les nostres vides més flexibles i lliures. Podria ser divertit.

RESPOSTA A LA FELICITACIÓ DE NADAL

FELICITACIÓ DE NADAL (amb joc inclòs)

LA BASE DE L’ARQUITECTURA, I TAMBÉ DE L’URBANISME, ÉS L’ESCALA HUMANA

Tot en l’arquitectura hauria de girar entorn a les persones. L’escala humana: les mesures de la nostra anatomia, la temperatura del nostre cos, la llum natural que necessitem per viure, l’aire que respirem,... l’edifici és una tercera pell, un altre vestit amb el que ens emboliquem i ens permet regular els fluxos d’energia que entren i surten del nostre entorn.

Llàstima que en l’urbanisme s’empri una altra escala, la de la persona motoritzada. Si dissenyéssim els espais urbans a escala humana tindríem comerços, centres de salut, espais culturals i esportius, i accés a espais lliures a la distància d’un passeig saludable. El poble que es pot creuar caminant com a mesura justa i la ciutat habitada en barris autosuficients. Clar que llavors l’humanisme seria el motor de la societat i el motor d’explosió simplement una eina més.